dimarts, 22 de desembre del 2009

Conclusions PAC 2.5

Puc dir que després de portat a terme el meu projecte, he resolt un problema significatiu. Per tant, això ha provocar un aprenentatge significatiu a l’alumne, ja que hem partit dels seus interessos i motivacions.
Si l’alumna no hagués tingut interès hagués resultat difícil obtenir els resultat finals, i no hagués sigut un aprenentatge qualitatiu.

Durant tot el procés l’alumne ha tingut un paper actiu, i el meu rol s’ha basat en guiar-lo i mostrar-li aquella part més teòrica. Per tant, dir que l’alumna anat construït el seu pròpi coneixement. Així doncs, des de el punt de vista constructivista, el coneixement de l’alumnat s’ha format mitjançant una activitat basada amb un problema significatiu i mediat per el professor amb l’ajut de les TIC.

La TE ha de ser considerada disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediates d’aprenentatge. I això és el que he fet en el meu mini projecte: fer-ne el disseny, analitzar-lo i analitzar la situació mediata d’aprenentatge, aplicar el disseny previst i avaluar l’alumne i el disseny.

Comentar que dissenyar un projecta i després portar-lo a la pràctica no és fàcil, ja que et poden sorgir diversos problemes durant el procés, i que els es de resoldre “in situ”.

També he pogut confirmar que el coneixement no es transmet sinó que es construeix a partir de condicions òptimes a tenir en compte. Tenir la necessitat real d’esforçar-se en aprendre a utilitzar el un programa, PowerPoint, per després poder-li treure el màxim profit i utilitzar-lo en altres situacions reals. Això em mostra la importància de partir d’un problema real.

Per concloure dir que l’aprenentatge ha estat satisfactori i, l’alumne ha creat un PowerPoint aplicant els nous coneixements. Crec que han estat conscients del seu procés d’aprenentatge, un aprenentatge que li servirà per altres projectes.

dissabte, 19 de desembre del 2009

divendres, 18 de desembre del 2009

Resultat de l'aprenentatge: Power Point

Finalment, després d'aplicar el projecte, aquest va ser el resultat final:

2.5- DISSENY: Com fer una presentació amb Power Point?

o Títol de l’activitat: Com fer una presentació amb Power Point?

o Descripció dels agents personals:

- Aprenent: Home de 32 anys- professió: funcionari de l’administració
- Mediador: jo (estudiant de psicopedagogia)

o Descripció de la tecnologia mediadora:

- Connexió a internet
- Programa Microsoft Power Point.

o Descripció del problema:

Ha d’aprendre a fer presentacions en Power Point per la feina, i no sap com funciona aquest programa.

Segons Jonassen ens trobarem en un problema:
Ben estructurat: Té un estat inicial ben definit i un objectiu conegut. Posseeix una resposta correcte i convergent i té una solució prescrita, és a dir, té una soluciona única.
Complexitat: És un problema complex, ja que en el problema actuen diverses variables (la disponibilitat d’aprendre, la dificultat del programa, la creativitat, les habilitats...). Hi ha un nombre elevat d’interaccions amb aquestes variable.
Especificitat de camp: És un problema ben situat, ja que es troba a dins del context de la feina i és una eina integrada en una situació.

o Com es planteja el problema als aprenents:

El meu marit des de fa poc està treballant en un departament nou. En aquest departament li demanen que realitzi varies presentacions de la feina que realitza amb Power Point. Per aquest motiu és necessari que es formi per saber com utilitzar aquest programa i pugui treure el màxim profit.
És un problema significatiu pel meu marit, ja que sap com fer-lo servir per poder treure el màxim rendiment i ser creatiu en el treball.
El mediador li donarà els recursos i coneixement necessaris perquè sàpiga fer presentacions amb Power Point.

o Context de l’activitat:

La formació és portarà a terme en el despatx del domicili, on està equipat amb un ordinador i internet.

o Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels aprenents:

L’aprenent és un home de 32 anys que treballa a l’administració pública i té a càrrec un grup de treball format per dues persones. És troba molt motivada, ja que és un feina que li agrada i que feia temps que esperava.
Mai ha fet servir aquesta eina per realitzar presentacions i està predisposat per aprendre aquest nou programa.

o Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar:

- Conèixer el funcionament i la configuració del Power Point.
- Donar la formació necessària per fer presentacions de treballs.
- Saber presentar una presentació amb Power Point.

o Continguts:

Conceptual:
o Saber que es pot fer amb el programa Power Point.
o Saber que és una plantilla de disseny.
o Saber que és una diapositiva.

Procedimental:
o Ús del programa Power Point,
o Ús de l’internet.

Actitudinal:
o Ser autònom per fer una presentació.
o Ser creatiu.
o Estar predisposat a aprendre un nou programa.

o Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per a l’acció amb breu descripció de la previsió del paper mediador de les TIC:

Aquesta activitat es farà en dues sessions explicatives:
La primera sessió s’explicarà com s’utilitza la barra d’eines i perquè s’organitza en diapositives. En aquesta sessió es pretén que l’aprenent tingui un coneixement global del programa
En la segona sessió, de forma practicarà com es fa una presentació. Escollirà un tema aleatori i elaborarà unes quantes diapositives.
Ha d’aprendre els recursos bàsics d’aquest programa i saber-los portar a la pràctica.
El mediador donarà les eines i coneixements necessaris perquè pugui utilitzar de forma autònoma el programa de Power Point.

o Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta assignatura:

El problema va sorgir quan el meu marit va tenir la necessitat de fer servir aquest programa per fer presentacions a la feina.
Per abordar aquest problema em basaré en la teoria constructivista. L’aprenent parteix d’un model mental inicial, on desconeix la utilització d’aquest programa i té unes idees molt bàsiques. A partir de la interacció de nous coneixements coherents i comprensibles és produirà un canvi conceptual.
La realització del canvi conceptual serà intencionat i per tant, es produirà un aprenentatge significatiu.
L’aprenentatge es realitzarà en un context concret, amb la meva col•laboració i una construcció interna, per tal d’adquirir un coneixement adequat.

o Procediments i criteris d’avaluació

L’avaluació de l’aprenent serà de continuada, basant-nos en una:
- Avaluació inicial: abans de començar les sessions obtindre informació d’aquells coneixements que partim i de les expectatives que té.
- Avaluació reguladora: Durant les sessions s’anirà preguntant si el ritme de treball és adequat, l’explicació és entenedora, si s’ajusta a les seves necessitats... D’aquesta manera aniré adequant la programació.
- Avaluació final: El final de les sessions es comprovarà si ha assolit els objectius establers i si sap realitzar una presentació de forma autònoma.

diumenge, 15 de novembre del 2009

CMAP - AUTOAVALUACIÓ PAC 2.3.

PAC 2.3. Ampliació de l’argumentació gràfica amb cmaps

Aquest mapa conceptual, l’he construït a partir de dels cmaps de síntesis augmentatius de Gemma Villar Tejada, Aina Mas Armengol i el meu, seguint el model de Toulmin.
En primer lloc vaig mirar-me els mapes augmentatius de síntesis en relació el fil del rol del professor, per tal de trobar les premisses semblants. Després de triar els dos cmaps que trobava que s’ajustaven més a la meva premissa, i vaig realitzar un cmaps on es pot observar les premisses que són compartides i aquelles que són diferenciades per cada company.

En aquest cmap queda pales que les TIC són presents en la nostra societat i a les nostres aules, per això cal incorporar-les dins del currículum escolar, per poder avançar conjuntament amb la societat.

El cmaps realitzat està col•locat en l’espai compartit del cmap: la carpeta
IHMC Public Cmaps (2)/UOC/NTICEDU/CAT/A-MAPS, a dins de la carpeta la ciència i la tecnologia a l’escola/fil sobre el rol del professor amb el nom: CERVETO_LAIA_PAC2.3
3. Reflexió sobre interacció i construcció en el coneixement del cmap
a. ¿Podeu arribar a alguna conclusió sobre la interacció i la construcció del coneixement en aquell fil?. ¿Es va construir coneixement compartit? ¿Es van atacar les premisses o tesis de les argumentacions precedents? Féu servir el model de Toulmin i cmap.

En relació al debat, penso que entre tots els companys hem generat una important relació entre tecnologia, societat, educació i ciència. Els arguments i contra- arguments del debat es van diferencia entre el bàndol que partia de premisses Tecnodeterministes i el que partia de premisses sociodeterministes. Cada estudiant amb arguments intentava posicionar al seu bàndol, per tal de defensar la seva premissa.

Jo me centrat en el fil sobre el rol del professor, i les conclusions han estat que currículums dels centres s’han d’adaptar a les noves tecnologies i aplicar-les a dins de les aules, ja que proporcionen un estímul en les habilitats cognitives, sensorials i auditives. Per aquest motiu el professorat ha de facilitar la construcció del coneixement de l’alumna a través de les TIC, ja que s’han d’utilitzar de forma transversal en l’aprenentatge (representació gràfica cmap).

Durant el debat hem participat activament en les discussions dels diferents fils, incloent conceptes nous i noves formes d’argumentar les diferents premisses, fent que s’anés construint un coneixement compartit, on finalment va quedar reflectit en els cmaps de síntesis.

Cada tesis era argumentada o contraatacada, depenen de la postura que estaves. Això ha fet, que en ocasions es produïssin acords i desacords sobre les tesis formulades. No obstant, ha servit per poder reflexionar més profundament sobre les TIC, ja que hem pogut observar diferents postures i no només quedar-nos en una sola opinió.

El fet argumentar, i sobretot un àmbit que no acabes de dominar, és una tasca difícil. Molts cops tenim idees preestablertes però no sabem ben bé con extreure les conclusions. Gràcies el model de Toulmin i el programa cmap, una eina per mi totalment nova, m’ha ajudat a construir les meves argumentacions de forma més clara i entenedora. L’argumentació és un procés que ens ajuda extreure unes conclusions a partir d’unes premisses. Crec que el fil augmentatiu del debat ha establer una comunicació entre nosaltres i després cadascun de nosaltres ha creat el seu cmap. Per tant, puc afirmar que si que hagut un coneixement compartit, ja que ha hagut un intercanvi d’informació, de coneixements i d’experiències, i tot combinat amb les noves tecnologies.
4. Paper del moderador
b. Reflexioneu sobre el paper del moderador en aquest fil de conversa. Va
intervenir? Amb quina intenció? Fent què? Es van tenir en compte les seves
intervencions? Exemplifiqueu les vostres observacions.

El moderador en aquest fil de conversa s’ha limitat a donar les directrius de sortida, perquè desprès nosaltres mateixos argumentéssim o contra argumentessin segons el bàndol que ens havia tocat.

El moderador només seguia el debat de forma passiva, deixant que nosaltres mateixos construíssim els nostres coneixements. Només estava allà perquè no ens descarriléssim de la via correcta.

El fet de no intervindré el moderador en el debat, ha estat amb la intenció que nosaltres mateixos argumentéssim les nostres pròpies premisses i construíssim conjuntament els nostres coneixements.

El resultat del debat ha estat positiu, ja que les aportacions han anat seguint una línia augmentativa propera a les teories i experiències.

5. Funcionalitat del campus
c. Reflexioneu sobre el paper que han tingut les funcionalitats del campus (fils de conversa, boles, notes tipus “post-it”, banderetes, fotos i currículum dels participants...), el paper dels a-maps i el fet que la discussió fos en línia, és a dir, asíncrona i basada en la llengua escrita. Aquestes funcionalitats i característiques ¿van facilitar la discussió o la van dificultar? La discussió oral o sense alguna de les funcionalitats, ¿hagués tingut un resultat diferent en l’aprenentatge dels estudiants? En quin sentit? Afegiries alguna altra funcionalitat en la bústia de debat o algun element tècnic o tecnològic (protocol d’intervenció més elaborat, altres recursos gràfics o estructuradors....).

L’estructura de l’espai de cada assignatura és correcta tal i com està creat, ja que facilita la fàcil visualització dels diferents apartats de l’assignatura (debat, fòrum, lliurament d’activitats...).
Crec que la funcionalitat del campus tal com esta estructurada facilita la lectura dels correus. El fet que el debat estigues separat per subcarpetes (rebuts, relació CTS, CT escola, Tecnopart, nevera de fractures i sintetitzant) i a dins per fils de conversa, ajuda a participar en aquells continguts que més interessen.

També, l’existència de les boles de colors, les banderetes i les notes tipus “post-it”, ens ha ajudat a saber de forma ràpida i visual si un missatge era important (bola verd) i d’ajuda (bola groga), o bé notes de moderació amb comentaris, suggeriments, alertes... Això ens ha permès orientar-nos entre els mil missatges. Gràcies a la guia del moderador, hem pogut realitzar millors les intervencions i d’una forma més adequada.

Les fotografies dels companys ajuden a fer-te una idea de cadascun, i el tracta no sembli tant distant, ja que la majoria no ens coneixem. En el currículum podem veure a trets globals la carrera professional dels alumnes i els seus interessos.

Els a-maps han estat una eina molt útil per poder argumentar les idees de forma més estructurada i gràfica. Aquest programa ens pot ajudar en un futur per fer altres projectes. El principi semblava complicat, però de seguida he pogut crear mapes conceptuals i mapes del model de Toulmin de forma ràpida i senzilla.

La comunicació asíncrona basada en el llenguatge escrit és útil per utilitzar-li en els debats de la UOC, ja que ens podem comunicar en el grup de l’aula en qualsevol moment del dia. A més a més, et dona l’oportunitat de treballar a partir de les noves tecnologies (per exemple, internet).

Totes aquestes funcionalitats descrites anteriorment han facilitat la discussió en els espais de comunicació de l’assignatura, i en el mateix temps, ens han ajudat estructurar-nos i ha orientar-nos.

Si el debat s’hagués fet de forma oral també hagués estat enriquidor i més pròxim, però el contingut exposat hagués estat més pobre. El fet de expressar-te oralment fa que et puguis deixar conceptes importants o no estructurarà tant bé el discurs. En canvi, en un diàleg escrit, es pot preparar i ordenar adequadament les tesis i les conclusions. Això fa que el debat sigui més enriquidor tal i com s’ha fet, ja que hem plasmat per escrit totes les nostres aportacions, i en qualsevol moment es poden tornar a llegir.

Per tant, no crec que tinguem d’afegir cap altre funcionalitat a la bústia del debat, ja que crec que funciona prou bé. Entre tots hem generat un nou coneixement i hem fomentat la crítica constructiva.

6. Comparació de l’entorn de discussió
d. Compara l’entorn de discussió que hem emprat (debat de la UOC i cmap) amb altres CSCA com els que es comenten al material en paper de Jonassen, bloc 4.

L’entorn de discussió del debat ha consistit en que cada alumna havia de defensar un bàndol que estava predeterminat pel consultor. Havíem de seguir una línia establerta, on es veies reflectit la tesis, l’argumentació i les conclusions. A més a més, havíem de recolzar la nostra intervenció amb una representació gràfica (cmap) basada amb el model de Toulmin.

La manera d’intervenir està guiada pel moderador, ja que teníem unes premisses. La Tesis anava subratllada i les conclusions en negreta. D’aquesta manera l’argumentació era més visual.

El cmap havíem d’utilitzar el model de Toulmin, on gràficament exposàvem: Fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions.

Els CSCA (Argumentació col•laborativa assistida per ordinador), donen suport a la construcció d’argument del alumnes, i ajuden a mantenir la discussió en línea.

Aquest “joc de diàleg” també tenen regles on moderen les aportacions en les discussions que sorgeixen. Aquest entorn ajuda a construir, justificar i debatre diferents solucions per resoldre un problema. Aquest “joc de diàleg”, pot ajudar a crear arguments en el temes de discussió, i això fa que es millori substancialment la capacitat de solució de problemes. Per tant, direm que aquest espai de debat té una estructura establerta igual que teníem en l’espai de debat de la UOC.

En els dos casos (debat i CSCA) es basen en un model constructivista a través d’unes pautes marcades hem de generar discussió per tal d’argumentar les nostres tesis (solucions). Això fa que anem construint els nostres coneixements i es produeixi un canvi conceptual.

Jonassen esposa tres casos d’argumentació basada en la Web. El de SenseMaker (WISE), que fomenta un entorn d’aprenentatge científic en línea, per promoure promou la teorització dels estudiants fonamentant la coordinació de teoria- proves. El de Belverde, que ajuda els estudiants a buscar solucions els problemes amb equip. I el de Convince Me, que fomenta el feedback per tal t’argumentà en funció de la teoria de la coherència explicativa.

Tots aquests casos són sistemes d’argumentació igual que el debat que hem realitzat a l’assignatura. Penso que és important saber argumentar i contra argumentar per poder anar construint el coneixement.

Per tant, crec que el sistema utilitzat en l’assignatura (el debat) és adequat per treballar en grup i a distància. És un mètode que m’ha ajudat assimilar el contingut de la matèria, i al mateix moment ha estat interessant i motivador.
7. Conclusions

Aquesta PAC m’ha servit per poder millorar la utilització del programa cmap i ha repesar el model d’argumentació de Toulmin.

El fet de repesar de nou el debat m’ha ajudat a assimilar millor els conceptes apresos i ha reestructurar els meus coneixement, i m’he adonat de tot allò que he aprés.

EL model de Toulmin relacionat amb el cmap m’ha resultat molt enriquidor, ja que m’ha permès desenvolupar les habilitats augmentatives de forma gràfica i atractiva.

Abans tenia una concepció molt diferent dels debats de la UOC, ja que pensava que eren poc productius i poc enriquidors. En canvi, ara m’ha resultat més fàcil mantenir un feedback amb els companys gracies al model de Toulmin, el cmap i el gran ventall de fils de conversa que havien per escollir.

Per mi ha estat una experiència nova analitzar el funcionament del debat, ja que mai no hagués pensat amb totes les eines (moderador, funcionament del debat, cmap...) que en intervingut. Per tant , afirmaré que el debat i la PAC m’ha generat un aprenentatge significatiu.

dijous, 5 de novembre del 2009

PAC 2.1_ Autoavaluació

Puc dir que no he tingut un gran enfrontament dels meus dos models, ja que el meu primer model sobre el conceptes de les TIC, era gairebé inexistent (com he dit anteriorment), per aquest motiu he assimilat en més facilitat aquells conceptes nous, sense tenir un canvi radical. El meu segon model mental ha estat reorganitzat amb els nous conceptes extrets de les lectures del mòdul, articles, debat, participacions del consultor i de elaborar els mapes conceptuals amb el nou programa c-maps.

Les TIC cada cop més influencien en la societat, i tenen un paper important dins del món de l’educació, ja que aporten noves formes i estratègies d’aprendre. En aquesta matèria he pogut veure les diferents possibilitats educatives que tenen les TIC en l’ensenyament.

Puc dir que si que s’ha produït en mi un canvi conceptual, ja que hi ha hagut una reorganització, modificació i ampliació de conceptes.

Per tant, direm que el coneixement es va construint a partir de la interacció amb el medi (participació en el debat, lectures, elaboració de treballs, aportacions del consultor...) i no es pot transmetre, ja que la construcció del coneixement és una dissonància amb allò que saps i el que observes en l’entorn. Cadascú de nosaltres creem el nostre significat amb relació a la cultura i a la comunicat que pertanyem.

Com educador hem de proporcionar els estudiants les eines informàtiques necessàries perquè els ajudin a construir els seus models o puguin revisar les seves estructures conceptuals. Hem de deixar que experimentin i descobreixin per ells mateixos aquelles anomalies i errors conceptuals que tenen establerts en la seva estructura, i així aconsegueixin un canvi conceptual radical.

Finalment, dir que per mi ha suposat una experiència positiva treballar a partir de les TIC. Ha estat molt enriquidor fer un aprenentatge actiu, i poder participar intencionadament en el canvi conceptual, ja que durant el meu aprenentatge he estat conscient de la necessitat d’aquest canvi.

PAC 2.1_ S’ha produït un canvi conceptual?

En la primera activitat d’avaluació inicial, els meus coneixements sobre les noves tecnologies de la informació eren gairebé nuls i inexistents, ja que desconeixia molts dels conceptes treballats en el mòdul primer (model mental 1)

La relació que vaig establir inicialment entre ciència, tecnologia, societat i educació era molt simplista, ja que no tenir molt clar la interacció entre aquest quatre conceptes, i desconeixia les aportacions que havien fets alguns psicòlegs.

Amb l’elaboració del Pac1.3 he aprés nous conceptes i puc dir que s’ha produït en mi un canvi conceptual, ja que el meu model mental inicial sobre aquesta matèria era gairebé inexistent, i al incorporar nova informació ha hagut una reestructuració de conceptes i el resultat ha estat un aprenentatge significatiu.

Com diu Jonassen “Els essers humans són constructors naturals de models“, alhora de llegir els apunts, de participar en el debat, de realitzar mapes conceptuals... he manipulat i reflexionat amb aquest nous conceptes, fent que reorganitzes els conceptes i paral•lelament experimentes un canvi d’actitud.

Aquest canvi d’actitud ha estat gràcies a la instrucció i el descobriment de tot allò nou que desconeixia sobre aquest nou món.
Aquest canvi conceptual es pot veure com una revisió, que és quan et crees la teva pròpia hipòtesis explicativa a partir del descobriment, o com una reorganització, o com un canvi intencionat.

En el meu cas, el meu canvi conceptual ha esta intencionat, ja que des del inici del semestre en vaig adonar que tenia pocs coneixements i no estaven ben definits. Durant la participació tant activa com passiva en el debat i l’elaboració de la pac1.3. faig poder incorporar nous coneixements en el meu model mental i realitzar una reestructuració. (model mental 2).

EL fet que el meu canvi conceptual ha estat intencionat és perquè ha hagut un compromís conceptual (Dole I Sinatra). Jo me compromès amb un aprenentatge metacognitiu, ja que he processat informació analitzant-la i reflexionant-hi, i reestructurant allò que ja sabia.

Per exemple: analitzant l’avaluació inicial, he comprovat que la tecnologia educativa no només és per establir unes tècniques els docent i que les apliquin. Sinó que aquest concepte va més enllà que tot això, ja que s’encarrega del disseny, de la metodologia, de l’anàlisi, etc. També he descobert que les TIC ajuden a la construcció dels coneixements, però no els transmeten.
Per aquest motiu, hem impulsar que els estudiants construeixin models físics i computacionals mitjançant tecnologies, ja que els ha ajudarà a operacionalitzar els seus models mentals.

El principi creia que el debat no era productiu ni enriquidor ja que molts cops els companys no segueixin un fil conductor i les idees acaben sent molt disperses i consta seguir un fil. Però en el cas del debat de CTS ha estat diferent, ja que seguia els fils que m’han resultat més interessants i a més a més, les intervencions anaven interrelacionades i m’han ajudat a integrar els nous conceptes.

El debat ha estat molt interessant, ja que cada grup d’estudiants defensava un bàndol. M’ha ajuda’t el fet d’haver d’estructura les idees fent servir el model d'argumentació de Toulmin (premissa, desenvolupament i conclusions). El debat ha provocat en mi una ampliació de coneixements que han estat basats en aquells arguments o contra arguments dels companys. En aquesta fase he experimentat a partir del descobriment un increment de nous conceptes i un canvi d’actitud en vers el coneixement inicial. Gràcies a la motivació i empatia dels companys alhora de participar en el debat ha generat en mi un canvi conceptual.

Puc dir que el meu aprenentatge està sent significatiu, ja que estat basat en els següents principis: (a dalt explicats)

- Actiu: M’he compromès en el procés d’aprenentatge.
- Constructiu: he anat incorporant aquells conceptes nous i reestructurant els meus esquemes.
- Col•laboratiu: s’ha realitzat una feina conjunta, que hem participat tots (companys i consultor). S’ha format una comunitat d’aprenentatge, i les aportacions i participacions de tots han aportat la construcció del meu coneixement, gràcies el ambient de treball cooperatiu.
- Intencionat: ha estat un aprenentatge conscient per aconseguir els objectius de l’assignatura.
- Conversacional: aprendre forma part de la comunitat on pertanyem, com ara la UOC.
- Contextualitzat: Les activitat són tasques significatives mitjançant un entorn d’aprenentatge basat en la societat on vivim actualment (món real).
- Reflexiu: Després de l’aprenentatge ve l’autoavaluació, on reflexiono d’allò que he aprés.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Mapa 2 Conceptual del PAC 1.3.


AUTOAVALUACIÓ PAC 1.3.

Després de treballar tota la informació que tenia he intentar fer una síntesis dels conceptes claus i importants. M’ha resultat difícil extreure allò essencial, ja que hi havia molta informació.
En el mapa conceptual he intentat plasma de forma clara i entenedora aquells conceptes que he considerat claus. He fet una relació dels conceptes de: ciència, tecnologia, societat i educació, i això comporta una interacció de gran complexitat.

El debat ha estat un espai que ha generat molta informació i diversa. Jo m’he centrat en aquells temes que he participat, ja que no es pot abastar tot. En l’informe de síntesis he resumit aquelles idees que he extret del debat i he considerat rellevants.

Hem vist que el paper del professor és importar per poder fer una pedagogia basada en les TIC, per aquest motiu s’ha de generar una formació adequada pel professorat i al mateix moment, els centres s’han d’equipar de les eines necessàries, per poder transmetre el nou coneixement, i tot incloent-hi les noves tecnologies.

Finalment, remarcar que la societat ha evolucionat cap a l’Era de la informació, i tots nosaltres ens hem d’adaptar i evolucionar amb ella. Per aquest motiu, hem d’incorporar les TIC a les escoles i educar fent ús de les noves tecnologies que han sorgit i sorgiran.

divendres, 25 de setembre del 2009

La Primera conclusió

Crec que del fet fins ara he vist clar que tot i viure en un món impregnat per les noves tecnologies, trobo que el meu coneixement d’elles és molt general. A més entenc que l’aplicació d’aquestes tecnologies al món educatiu ha estat tant ràpida que poder no s’ha fet de la millor manera i cal arribar a marcar unes directrius, per polir els que podem anomenar mal costums adquirits.
Amb tot crec que aquesta activitat hem serveix per posar un punt inicial que espero sigui seguit en les meves inquietuds en el tema i veure altres maneres d’aprofundir en aquestes tecnologies sense que això minvi el missatge que es vol donar, ja que penso que la utilització d’aquestes eines dilueix molts cops el missatge a transmetre.

Posicionament que se que qüestionareu

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __8____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: ___7___
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : __9______
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ____5_
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8___
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __8___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ____7___
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: _7_____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: __7______
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: _______8_

Mapa Conceptual

Aquest és per a mi el mapa conceptual que sorgiria de la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació. Quatre conceptes interrelacionats i retroalimentats entre sí.

Pregunta 8 del PAC 1.1

Si he pensat en adaptar l'entorn de la meva universitat virtual a les necessitats dels alumnes i professors ja que crec que tal i com passa amb altres elements de comunicació actual com el correu Electronic, aquests detalls farien més ràpid i sobretot més personal la nostra parcel·la dins d’aquest entorn.

Benvinguts i Benvingudes

Aquest , ja definitivament és el meu bloc, el primer que faig per mi sola i la veritat es que hem fa força il·lusió. Espero que hem pugi servir per a millorar la meva relació amb les noves tecnologies. Encara no us he dic qui sóc. Sóc La Laia i estudio a la UOC, de fet aquest bloc forma part de l'assignatura Nticeduc, així que res més per ara. Espero que a partir d'avui aquesta sigui una eina de la que pugui aprendre i que hem pugi servir. Fins una altra.