Maggie (2015) Gratis
Fa 10 anys
diumenge, 15 de novembre del 2009
PAC 2.3. Ampliació de l’argumentació gràfica amb cmaps
Aquest mapa conceptual, l’he construït a partir de dels cmaps de síntesis augmentatius de Gemma Villar Tejada, Aina Mas Armengol i el meu, seguint el model de Toulmin.
En primer lloc vaig mirar-me els mapes augmentatius de síntesis en relació el fil del rol del professor, per tal de trobar les premisses semblants. Després de triar els dos cmaps que trobava que s’ajustaven més a la meva premissa, i vaig realitzar un cmaps on es pot observar les premisses que són compartides i aquelles que són diferenciades per cada company.
En aquest cmap queda pales que les TIC són presents en la nostra societat i a les nostres aules, per això cal incorporar-les dins del currículum escolar, per poder avançar conjuntament amb la societat.
El cmaps realitzat està col•locat en l’espai compartit del cmap: la carpeta
IHMC Public Cmaps (2)/UOC/NTICEDU/CAT/A-MAPS, a dins de la carpeta la ciència i la tecnologia a l’escola/fil sobre el rol del professor amb el nom: CERVETO_LAIA_PAC2.3
3. Reflexió sobre interacció i construcció en el coneixement del cmap
a. ¿Podeu arribar a alguna conclusió sobre la interacció i la construcció del coneixement en aquell fil?. ¿Es va construir coneixement compartit? ¿Es van atacar les premisses o tesis de les argumentacions precedents? Féu servir el model de Toulmin i cmap.
En relació al debat, penso que entre tots els companys hem generat una important relació entre tecnologia, societat, educació i ciència. Els arguments i contra- arguments del debat es van diferencia entre el bàndol que partia de premisses Tecnodeterministes i el que partia de premisses sociodeterministes. Cada estudiant amb arguments intentava posicionar al seu bàndol, per tal de defensar la seva premissa.
Jo me centrat en el fil sobre el rol del professor, i les conclusions han estat que currículums dels centres s’han d’adaptar a les noves tecnologies i aplicar-les a dins de les aules, ja que proporcionen un estímul en les habilitats cognitives, sensorials i auditives. Per aquest motiu el professorat ha de facilitar la construcció del coneixement de l’alumna a través de les TIC, ja que s’han d’utilitzar de forma transversal en l’aprenentatge (representació gràfica cmap).
Durant el debat hem participat activament en les discussions dels diferents fils, incloent conceptes nous i noves formes d’argumentar les diferents premisses, fent que s’anés construint un coneixement compartit, on finalment va quedar reflectit en els cmaps de síntesis.
Cada tesis era argumentada o contraatacada, depenen de la postura que estaves. Això ha fet, que en ocasions es produïssin acords i desacords sobre les tesis formulades. No obstant, ha servit per poder reflexionar més profundament sobre les TIC, ja que hem pogut observar diferents postures i no només quedar-nos en una sola opinió.
El fet argumentar, i sobretot un àmbit que no acabes de dominar, és una tasca difícil. Molts cops tenim idees preestablertes però no sabem ben bé con extreure les conclusions. Gràcies el model de Toulmin i el programa cmap, una eina per mi totalment nova, m’ha ajudat a construir les meves argumentacions de forma més clara i entenedora. L’argumentació és un procés que ens ajuda extreure unes conclusions a partir d’unes premisses. Crec que el fil augmentatiu del debat ha establer una comunicació entre nosaltres i després cadascun de nosaltres ha creat el seu cmap. Per tant, puc afirmar que si que hagut un coneixement compartit, ja que ha hagut un intercanvi d’informació, de coneixements i d’experiències, i tot combinat amb les noves tecnologies.
4. Paper del moderador
b. Reflexioneu sobre el paper del moderador en aquest fil de conversa. Va
intervenir? Amb quina intenció? Fent què? Es van tenir en compte les seves
intervencions? Exemplifiqueu les vostres observacions.
El moderador en aquest fil de conversa s’ha limitat a donar les directrius de sortida, perquè desprès nosaltres mateixos argumentéssim o contra argumentessin segons el bàndol que ens havia tocat.
El moderador només seguia el debat de forma passiva, deixant que nosaltres mateixos construíssim els nostres coneixements. Només estava allà perquè no ens descarriléssim de la via correcta.
El fet de no intervindré el moderador en el debat, ha estat amb la intenció que nosaltres mateixos argumentéssim les nostres pròpies premisses i construíssim conjuntament els nostres coneixements.
El resultat del debat ha estat positiu, ja que les aportacions han anat seguint una línia augmentativa propera a les teories i experiències.
5. Funcionalitat del campus
c. Reflexioneu sobre el paper que han tingut les funcionalitats del campus (fils de conversa, boles, notes tipus “post-it”, banderetes, fotos i currículum dels participants...), el paper dels a-maps i el fet que la discussió fos en línia, és a dir, asíncrona i basada en la llengua escrita. Aquestes funcionalitats i característiques ¿van facilitar la discussió o la van dificultar? La discussió oral o sense alguna de les funcionalitats, ¿hagués tingut un resultat diferent en l’aprenentatge dels estudiants? En quin sentit? Afegiries alguna altra funcionalitat en la bústia de debat o algun element tècnic o tecnològic (protocol d’intervenció més elaborat, altres recursos gràfics o estructuradors....).
L’estructura de l’espai de cada assignatura és correcta tal i com està creat, ja que facilita la fàcil visualització dels diferents apartats de l’assignatura (debat, fòrum, lliurament d’activitats...).
Crec que la funcionalitat del campus tal com esta estructurada facilita la lectura dels correus. El fet que el debat estigues separat per subcarpetes (rebuts, relació CTS, CT escola, Tecnopart, nevera de fractures i sintetitzant) i a dins per fils de conversa, ajuda a participar en aquells continguts que més interessen.
També, l’existència de les boles de colors, les banderetes i les notes tipus “post-it”, ens ha ajudat a saber de forma ràpida i visual si un missatge era important (bola verd) i d’ajuda (bola groga), o bé notes de moderació amb comentaris, suggeriments, alertes... Això ens ha permès orientar-nos entre els mil missatges. Gràcies a la guia del moderador, hem pogut realitzar millors les intervencions i d’una forma més adequada.
Les fotografies dels companys ajuden a fer-te una idea de cadascun, i el tracta no sembli tant distant, ja que la majoria no ens coneixem. En el currículum podem veure a trets globals la carrera professional dels alumnes i els seus interessos.
Els a-maps han estat una eina molt útil per poder argumentar les idees de forma més estructurada i gràfica. Aquest programa ens pot ajudar en un futur per fer altres projectes. El principi semblava complicat, però de seguida he pogut crear mapes conceptuals i mapes del model de Toulmin de forma ràpida i senzilla.
La comunicació asíncrona basada en el llenguatge escrit és útil per utilitzar-li en els debats de la UOC, ja que ens podem comunicar en el grup de l’aula en qualsevol moment del dia. A més a més, et dona l’oportunitat de treballar a partir de les noves tecnologies (per exemple, internet).
Totes aquestes funcionalitats descrites anteriorment han facilitat la discussió en els espais de comunicació de l’assignatura, i en el mateix temps, ens han ajudat estructurar-nos i ha orientar-nos.
Si el debat s’hagués fet de forma oral també hagués estat enriquidor i més pròxim, però el contingut exposat hagués estat més pobre. El fet de expressar-te oralment fa que et puguis deixar conceptes importants o no estructurarà tant bé el discurs. En canvi, en un diàleg escrit, es pot preparar i ordenar adequadament les tesis i les conclusions. Això fa que el debat sigui més enriquidor tal i com s’ha fet, ja que hem plasmat per escrit totes les nostres aportacions, i en qualsevol moment es poden tornar a llegir.
Per tant, no crec que tinguem d’afegir cap altre funcionalitat a la bústia del debat, ja que crec que funciona prou bé. Entre tots hem generat un nou coneixement i hem fomentat la crítica constructiva.
6. Comparació de l’entorn de discussió
d. Compara l’entorn de discussió que hem emprat (debat de la UOC i cmap) amb altres CSCA com els que es comenten al material en paper de Jonassen, bloc 4.
L’entorn de discussió del debat ha consistit en que cada alumna havia de defensar un bàndol que estava predeterminat pel consultor. Havíem de seguir una línia establerta, on es veies reflectit la tesis, l’argumentació i les conclusions. A més a més, havíem de recolzar la nostra intervenció amb una representació gràfica (cmap) basada amb el model de Toulmin.
La manera d’intervenir està guiada pel moderador, ja que teníem unes premisses. La Tesis anava subratllada i les conclusions en negreta. D’aquesta manera l’argumentació era més visual.
El cmap havíem d’utilitzar el model de Toulmin, on gràficament exposàvem: Fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions.
Els CSCA (Argumentació col•laborativa assistida per ordinador), donen suport a la construcció d’argument del alumnes, i ajuden a mantenir la discussió en línea.
Aquest “joc de diàleg” també tenen regles on moderen les aportacions en les discussions que sorgeixen. Aquest entorn ajuda a construir, justificar i debatre diferents solucions per resoldre un problema. Aquest “joc de diàleg”, pot ajudar a crear arguments en el temes de discussió, i això fa que es millori substancialment la capacitat de solució de problemes. Per tant, direm que aquest espai de debat té una estructura establerta igual que teníem en l’espai de debat de la UOC.
En els dos casos (debat i CSCA) es basen en un model constructivista a través d’unes pautes marcades hem de generar discussió per tal d’argumentar les nostres tesis (solucions). Això fa que anem construint els nostres coneixements i es produeixi un canvi conceptual.
Jonassen esposa tres casos d’argumentació basada en la Web. El de SenseMaker (WISE), que fomenta un entorn d’aprenentatge científic en línea, per promoure promou la teorització dels estudiants fonamentant la coordinació de teoria- proves. El de Belverde, que ajuda els estudiants a buscar solucions els problemes amb equip. I el de Convince Me, que fomenta el feedback per tal t’argumentà en funció de la teoria de la coherència explicativa.
Tots aquests casos són sistemes d’argumentació igual que el debat que hem realitzat a l’assignatura. Penso que és important saber argumentar i contra argumentar per poder anar construint el coneixement.
Per tant, crec que el sistema utilitzat en l’assignatura (el debat) és adequat per treballar en grup i a distància. És un mètode que m’ha ajudat assimilar el contingut de la matèria, i al mateix moment ha estat interessant i motivador.
7. Conclusions
Aquesta PAC m’ha servit per poder millorar la utilització del programa cmap i ha repesar el model d’argumentació de Toulmin.
El fet de repesar de nou el debat m’ha ajudat a assimilar millor els conceptes apresos i ha reestructurar els meus coneixement, i m’he adonat de tot allò que he aprés.
EL model de Toulmin relacionat amb el cmap m’ha resultat molt enriquidor, ja que m’ha permès desenvolupar les habilitats augmentatives de forma gràfica i atractiva.
Abans tenia una concepció molt diferent dels debats de la UOC, ja que pensava que eren poc productius i poc enriquidors. En canvi, ara m’ha resultat més fàcil mantenir un feedback amb els companys gracies al model de Toulmin, el cmap i el gran ventall de fils de conversa que havien per escollir.
Per mi ha estat una experiència nova analitzar el funcionament del debat, ja que mai no hagués pensat amb totes les eines (moderador, funcionament del debat, cmap...) que en intervingut. Per tant , afirmaré que el debat i la PAC m’ha generat un aprenentatge significatiu.
En primer lloc vaig mirar-me els mapes augmentatius de síntesis en relació el fil del rol del professor, per tal de trobar les premisses semblants. Després de triar els dos cmaps que trobava que s’ajustaven més a la meva premissa, i vaig realitzar un cmaps on es pot observar les premisses que són compartides i aquelles que són diferenciades per cada company.
En aquest cmap queda pales que les TIC són presents en la nostra societat i a les nostres aules, per això cal incorporar-les dins del currículum escolar, per poder avançar conjuntament amb la societat.
El cmaps realitzat està col•locat en l’espai compartit del cmap: la carpeta
IHMC Public Cmaps (2)/UOC/NTICEDU/CAT/A-MAPS, a dins de la carpeta la ciència i la tecnologia a l’escola/fil sobre el rol del professor amb el nom: CERVETO_LAIA_PAC2.3
3. Reflexió sobre interacció i construcció en el coneixement del cmap
a. ¿Podeu arribar a alguna conclusió sobre la interacció i la construcció del coneixement en aquell fil?. ¿Es va construir coneixement compartit? ¿Es van atacar les premisses o tesis de les argumentacions precedents? Féu servir el model de Toulmin i cmap.
En relació al debat, penso que entre tots els companys hem generat una important relació entre tecnologia, societat, educació i ciència. Els arguments i contra- arguments del debat es van diferencia entre el bàndol que partia de premisses Tecnodeterministes i el que partia de premisses sociodeterministes. Cada estudiant amb arguments intentava posicionar al seu bàndol, per tal de defensar la seva premissa.
Jo me centrat en el fil sobre el rol del professor, i les conclusions han estat que currículums dels centres s’han d’adaptar a les noves tecnologies i aplicar-les a dins de les aules, ja que proporcionen un estímul en les habilitats cognitives, sensorials i auditives. Per aquest motiu el professorat ha de facilitar la construcció del coneixement de l’alumna a través de les TIC, ja que s’han d’utilitzar de forma transversal en l’aprenentatge (representació gràfica cmap).
Durant el debat hem participat activament en les discussions dels diferents fils, incloent conceptes nous i noves formes d’argumentar les diferents premisses, fent que s’anés construint un coneixement compartit, on finalment va quedar reflectit en els cmaps de síntesis.
Cada tesis era argumentada o contraatacada, depenen de la postura que estaves. Això ha fet, que en ocasions es produïssin acords i desacords sobre les tesis formulades. No obstant, ha servit per poder reflexionar més profundament sobre les TIC, ja que hem pogut observar diferents postures i no només quedar-nos en una sola opinió.
El fet argumentar, i sobretot un àmbit que no acabes de dominar, és una tasca difícil. Molts cops tenim idees preestablertes però no sabem ben bé con extreure les conclusions. Gràcies el model de Toulmin i el programa cmap, una eina per mi totalment nova, m’ha ajudat a construir les meves argumentacions de forma més clara i entenedora. L’argumentació és un procés que ens ajuda extreure unes conclusions a partir d’unes premisses. Crec que el fil augmentatiu del debat ha establer una comunicació entre nosaltres i després cadascun de nosaltres ha creat el seu cmap. Per tant, puc afirmar que si que hagut un coneixement compartit, ja que ha hagut un intercanvi d’informació, de coneixements i d’experiències, i tot combinat amb les noves tecnologies.
4. Paper del moderador
b. Reflexioneu sobre el paper del moderador en aquest fil de conversa. Va
intervenir? Amb quina intenció? Fent què? Es van tenir en compte les seves
intervencions? Exemplifiqueu les vostres observacions.
El moderador en aquest fil de conversa s’ha limitat a donar les directrius de sortida, perquè desprès nosaltres mateixos argumentéssim o contra argumentessin segons el bàndol que ens havia tocat.
El moderador només seguia el debat de forma passiva, deixant que nosaltres mateixos construíssim els nostres coneixements. Només estava allà perquè no ens descarriléssim de la via correcta.
El fet de no intervindré el moderador en el debat, ha estat amb la intenció que nosaltres mateixos argumentéssim les nostres pròpies premisses i construíssim conjuntament els nostres coneixements.
El resultat del debat ha estat positiu, ja que les aportacions han anat seguint una línia augmentativa propera a les teories i experiències.
5. Funcionalitat del campus
c. Reflexioneu sobre el paper que han tingut les funcionalitats del campus (fils de conversa, boles, notes tipus “post-it”, banderetes, fotos i currículum dels participants...), el paper dels a-maps i el fet que la discussió fos en línia, és a dir, asíncrona i basada en la llengua escrita. Aquestes funcionalitats i característiques ¿van facilitar la discussió o la van dificultar? La discussió oral o sense alguna de les funcionalitats, ¿hagués tingut un resultat diferent en l’aprenentatge dels estudiants? En quin sentit? Afegiries alguna altra funcionalitat en la bústia de debat o algun element tècnic o tecnològic (protocol d’intervenció més elaborat, altres recursos gràfics o estructuradors....).
L’estructura de l’espai de cada assignatura és correcta tal i com està creat, ja que facilita la fàcil visualització dels diferents apartats de l’assignatura (debat, fòrum, lliurament d’activitats...).
Crec que la funcionalitat del campus tal com esta estructurada facilita la lectura dels correus. El fet que el debat estigues separat per subcarpetes (rebuts, relació CTS, CT escola, Tecnopart, nevera de fractures i sintetitzant) i a dins per fils de conversa, ajuda a participar en aquells continguts que més interessen.
També, l’existència de les boles de colors, les banderetes i les notes tipus “post-it”, ens ha ajudat a saber de forma ràpida i visual si un missatge era important (bola verd) i d’ajuda (bola groga), o bé notes de moderació amb comentaris, suggeriments, alertes... Això ens ha permès orientar-nos entre els mil missatges. Gràcies a la guia del moderador, hem pogut realitzar millors les intervencions i d’una forma més adequada.
Les fotografies dels companys ajuden a fer-te una idea de cadascun, i el tracta no sembli tant distant, ja que la majoria no ens coneixem. En el currículum podem veure a trets globals la carrera professional dels alumnes i els seus interessos.
Els a-maps han estat una eina molt útil per poder argumentar les idees de forma més estructurada i gràfica. Aquest programa ens pot ajudar en un futur per fer altres projectes. El principi semblava complicat, però de seguida he pogut crear mapes conceptuals i mapes del model de Toulmin de forma ràpida i senzilla.
La comunicació asíncrona basada en el llenguatge escrit és útil per utilitzar-li en els debats de la UOC, ja que ens podem comunicar en el grup de l’aula en qualsevol moment del dia. A més a més, et dona l’oportunitat de treballar a partir de les noves tecnologies (per exemple, internet).
Totes aquestes funcionalitats descrites anteriorment han facilitat la discussió en els espais de comunicació de l’assignatura, i en el mateix temps, ens han ajudat estructurar-nos i ha orientar-nos.
Si el debat s’hagués fet de forma oral també hagués estat enriquidor i més pròxim, però el contingut exposat hagués estat més pobre. El fet de expressar-te oralment fa que et puguis deixar conceptes importants o no estructurarà tant bé el discurs. En canvi, en un diàleg escrit, es pot preparar i ordenar adequadament les tesis i les conclusions. Això fa que el debat sigui més enriquidor tal i com s’ha fet, ja que hem plasmat per escrit totes les nostres aportacions, i en qualsevol moment es poden tornar a llegir.
Per tant, no crec que tinguem d’afegir cap altre funcionalitat a la bústia del debat, ja que crec que funciona prou bé. Entre tots hem generat un nou coneixement i hem fomentat la crítica constructiva.
6. Comparació de l’entorn de discussió
d. Compara l’entorn de discussió que hem emprat (debat de la UOC i cmap) amb altres CSCA com els que es comenten al material en paper de Jonassen, bloc 4.
L’entorn de discussió del debat ha consistit en que cada alumna havia de defensar un bàndol que estava predeterminat pel consultor. Havíem de seguir una línia establerta, on es veies reflectit la tesis, l’argumentació i les conclusions. A més a més, havíem de recolzar la nostra intervenció amb una representació gràfica (cmap) basada amb el model de Toulmin.
La manera d’intervenir està guiada pel moderador, ja que teníem unes premisses. La Tesis anava subratllada i les conclusions en negreta. D’aquesta manera l’argumentació era més visual.
El cmap havíem d’utilitzar el model de Toulmin, on gràficament exposàvem: Fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions.
Els CSCA (Argumentació col•laborativa assistida per ordinador), donen suport a la construcció d’argument del alumnes, i ajuden a mantenir la discussió en línea.
Aquest “joc de diàleg” també tenen regles on moderen les aportacions en les discussions que sorgeixen. Aquest entorn ajuda a construir, justificar i debatre diferents solucions per resoldre un problema. Aquest “joc de diàleg”, pot ajudar a crear arguments en el temes de discussió, i això fa que es millori substancialment la capacitat de solució de problemes. Per tant, direm que aquest espai de debat té una estructura establerta igual que teníem en l’espai de debat de la UOC.
En els dos casos (debat i CSCA) es basen en un model constructivista a través d’unes pautes marcades hem de generar discussió per tal d’argumentar les nostres tesis (solucions). Això fa que anem construint els nostres coneixements i es produeixi un canvi conceptual.
Jonassen esposa tres casos d’argumentació basada en la Web. El de SenseMaker (WISE), que fomenta un entorn d’aprenentatge científic en línea, per promoure promou la teorització dels estudiants fonamentant la coordinació de teoria- proves. El de Belverde, que ajuda els estudiants a buscar solucions els problemes amb equip. I el de Convince Me, que fomenta el feedback per tal t’argumentà en funció de la teoria de la coherència explicativa.
Tots aquests casos són sistemes d’argumentació igual que el debat que hem realitzat a l’assignatura. Penso que és important saber argumentar i contra argumentar per poder anar construint el coneixement.
Per tant, crec que el sistema utilitzat en l’assignatura (el debat) és adequat per treballar en grup i a distància. És un mètode que m’ha ajudat assimilar el contingut de la matèria, i al mateix moment ha estat interessant i motivador.
7. Conclusions
Aquesta PAC m’ha servit per poder millorar la utilització del programa cmap i ha repesar el model d’argumentació de Toulmin.
El fet de repesar de nou el debat m’ha ajudat a assimilar millor els conceptes apresos i ha reestructurar els meus coneixement, i m’he adonat de tot allò que he aprés.
EL model de Toulmin relacionat amb el cmap m’ha resultat molt enriquidor, ja que m’ha permès desenvolupar les habilitats augmentatives de forma gràfica i atractiva.
Abans tenia una concepció molt diferent dels debats de la UOC, ja que pensava que eren poc productius i poc enriquidors. En canvi, ara m’ha resultat més fàcil mantenir un feedback amb els companys gracies al model de Toulmin, el cmap i el gran ventall de fils de conversa que havien per escollir.
Per mi ha estat una experiència nova analitzar el funcionament del debat, ja que mai no hagués pensat amb totes les eines (moderador, funcionament del debat, cmap...) que en intervingut. Per tant , afirmaré que el debat i la PAC m’ha generat un aprenentatge significatiu.
dijous, 5 de novembre del 2009
PAC 2.1_ Autoavaluació
Puc dir que no he tingut un gran enfrontament dels meus dos models, ja que el meu primer model sobre el conceptes de les TIC, era gairebé inexistent (com he dit anteriorment), per aquest motiu he assimilat en més facilitat aquells conceptes nous, sense tenir un canvi radical. El meu segon model mental ha estat reorganitzat amb els nous conceptes extrets de les lectures del mòdul, articles, debat, participacions del consultor i de elaborar els mapes conceptuals amb el nou programa c-maps.
Les TIC cada cop més influencien en la societat, i tenen un paper important dins del món de l’educació, ja que aporten noves formes i estratègies d’aprendre. En aquesta matèria he pogut veure les diferents possibilitats educatives que tenen les TIC en l’ensenyament.
Puc dir que si que s’ha produït en mi un canvi conceptual, ja que hi ha hagut una reorganització, modificació i ampliació de conceptes.
Per tant, direm que el coneixement es va construint a partir de la interacció amb el medi (participació en el debat, lectures, elaboració de treballs, aportacions del consultor...) i no es pot transmetre, ja que la construcció del coneixement és una dissonància amb allò que saps i el que observes en l’entorn. Cadascú de nosaltres creem el nostre significat amb relació a la cultura i a la comunicat que pertanyem.
Com educador hem de proporcionar els estudiants les eines informàtiques necessàries perquè els ajudin a construir els seus models o puguin revisar les seves estructures conceptuals. Hem de deixar que experimentin i descobreixin per ells mateixos aquelles anomalies i errors conceptuals que tenen establerts en la seva estructura, i així aconsegueixin un canvi conceptual radical.
Finalment, dir que per mi ha suposat una experiència positiva treballar a partir de les TIC. Ha estat molt enriquidor fer un aprenentatge actiu, i poder participar intencionadament en el canvi conceptual, ja que durant el meu aprenentatge he estat conscient de la necessitat d’aquest canvi.
Les TIC cada cop més influencien en la societat, i tenen un paper important dins del món de l’educació, ja que aporten noves formes i estratègies d’aprendre. En aquesta matèria he pogut veure les diferents possibilitats educatives que tenen les TIC en l’ensenyament.
Puc dir que si que s’ha produït en mi un canvi conceptual, ja que hi ha hagut una reorganització, modificació i ampliació de conceptes.
Per tant, direm que el coneixement es va construint a partir de la interacció amb el medi (participació en el debat, lectures, elaboració de treballs, aportacions del consultor...) i no es pot transmetre, ja que la construcció del coneixement és una dissonància amb allò que saps i el que observes en l’entorn. Cadascú de nosaltres creem el nostre significat amb relació a la cultura i a la comunicat que pertanyem.
Com educador hem de proporcionar els estudiants les eines informàtiques necessàries perquè els ajudin a construir els seus models o puguin revisar les seves estructures conceptuals. Hem de deixar que experimentin i descobreixin per ells mateixos aquelles anomalies i errors conceptuals que tenen establerts en la seva estructura, i així aconsegueixin un canvi conceptual radical.
Finalment, dir que per mi ha suposat una experiència positiva treballar a partir de les TIC. Ha estat molt enriquidor fer un aprenentatge actiu, i poder participar intencionadament en el canvi conceptual, ja que durant el meu aprenentatge he estat conscient de la necessitat d’aquest canvi.
PAC 2.1_ S’ha produït un canvi conceptual?
En la primera activitat d’avaluació inicial, els meus coneixements sobre les noves tecnologies de la informació eren gairebé nuls i inexistents, ja que desconeixia molts dels conceptes treballats en el mòdul primer (model mental 1)
La relació que vaig establir inicialment entre ciència, tecnologia, societat i educació era molt simplista, ja que no tenir molt clar la interacció entre aquest quatre conceptes, i desconeixia les aportacions que havien fets alguns psicòlegs.
Amb l’elaboració del Pac1.3 he aprés nous conceptes i puc dir que s’ha produït en mi un canvi conceptual, ja que el meu model mental inicial sobre aquesta matèria era gairebé inexistent, i al incorporar nova informació ha hagut una reestructuració de conceptes i el resultat ha estat un aprenentatge significatiu.
Com diu Jonassen “Els essers humans són constructors naturals de models“, alhora de llegir els apunts, de participar en el debat, de realitzar mapes conceptuals... he manipulat i reflexionat amb aquest nous conceptes, fent que reorganitzes els conceptes i paral•lelament experimentes un canvi d’actitud.
Aquest canvi d’actitud ha estat gràcies a la instrucció i el descobriment de tot allò nou que desconeixia sobre aquest nou món.
Aquest canvi conceptual es pot veure com una revisió, que és quan et crees la teva pròpia hipòtesis explicativa a partir del descobriment, o com una reorganització, o com un canvi intencionat.
En el meu cas, el meu canvi conceptual ha esta intencionat, ja que des del inici del semestre en vaig adonar que tenia pocs coneixements i no estaven ben definits. Durant la participació tant activa com passiva en el debat i l’elaboració de la pac1.3. faig poder incorporar nous coneixements en el meu model mental i realitzar una reestructuració. (model mental 2).
EL fet que el meu canvi conceptual ha estat intencionat és perquè ha hagut un compromís conceptual (Dole I Sinatra). Jo me compromès amb un aprenentatge metacognitiu, ja que he processat informació analitzant-la i reflexionant-hi, i reestructurant allò que ja sabia.
Per exemple: analitzant l’avaluació inicial, he comprovat que la tecnologia educativa no només és per establir unes tècniques els docent i que les apliquin. Sinó que aquest concepte va més enllà que tot això, ja que s’encarrega del disseny, de la metodologia, de l’anàlisi, etc. També he descobert que les TIC ajuden a la construcció dels coneixements, però no els transmeten.
Per aquest motiu, hem impulsar que els estudiants construeixin models físics i computacionals mitjançant tecnologies, ja que els ha ajudarà a operacionalitzar els seus models mentals.
El principi creia que el debat no era productiu ni enriquidor ja que molts cops els companys no segueixin un fil conductor i les idees acaben sent molt disperses i consta seguir un fil. Però en el cas del debat de CTS ha estat diferent, ja que seguia els fils que m’han resultat més interessants i a més a més, les intervencions anaven interrelacionades i m’han ajudat a integrar els nous conceptes.
El debat ha estat molt interessant, ja que cada grup d’estudiants defensava un bàndol. M’ha ajuda’t el fet d’haver d’estructura les idees fent servir el model d'argumentació de Toulmin (premissa, desenvolupament i conclusions). El debat ha provocat en mi una ampliació de coneixements que han estat basats en aquells arguments o contra arguments dels companys. En aquesta fase he experimentat a partir del descobriment un increment de nous conceptes i un canvi d’actitud en vers el coneixement inicial. Gràcies a la motivació i empatia dels companys alhora de participar en el debat ha generat en mi un canvi conceptual.
Puc dir que el meu aprenentatge està sent significatiu, ja que estat basat en els següents principis: (a dalt explicats)
- Actiu: M’he compromès en el procés d’aprenentatge.
- Constructiu: he anat incorporant aquells conceptes nous i reestructurant els meus esquemes.
- Col•laboratiu: s’ha realitzat una feina conjunta, que hem participat tots (companys i consultor). S’ha format una comunitat d’aprenentatge, i les aportacions i participacions de tots han aportat la construcció del meu coneixement, gràcies el ambient de treball cooperatiu.
- Intencionat: ha estat un aprenentatge conscient per aconseguir els objectius de l’assignatura.
- Conversacional: aprendre forma part de la comunitat on pertanyem, com ara la UOC.
- Contextualitzat: Les activitat són tasques significatives mitjançant un entorn d’aprenentatge basat en la societat on vivim actualment (món real).
- Reflexiu: Després de l’aprenentatge ve l’autoavaluació, on reflexiono d’allò que he aprés.
La relació que vaig establir inicialment entre ciència, tecnologia, societat i educació era molt simplista, ja que no tenir molt clar la interacció entre aquest quatre conceptes, i desconeixia les aportacions que havien fets alguns psicòlegs.
Amb l’elaboració del Pac1.3 he aprés nous conceptes i puc dir que s’ha produït en mi un canvi conceptual, ja que el meu model mental inicial sobre aquesta matèria era gairebé inexistent, i al incorporar nova informació ha hagut una reestructuració de conceptes i el resultat ha estat un aprenentatge significatiu.
Com diu Jonassen “Els essers humans són constructors naturals de models“, alhora de llegir els apunts, de participar en el debat, de realitzar mapes conceptuals... he manipulat i reflexionat amb aquest nous conceptes, fent que reorganitzes els conceptes i paral•lelament experimentes un canvi d’actitud.
Aquest canvi d’actitud ha estat gràcies a la instrucció i el descobriment de tot allò nou que desconeixia sobre aquest nou món.
Aquest canvi conceptual es pot veure com una revisió, que és quan et crees la teva pròpia hipòtesis explicativa a partir del descobriment, o com una reorganització, o com un canvi intencionat.
En el meu cas, el meu canvi conceptual ha esta intencionat, ja que des del inici del semestre en vaig adonar que tenia pocs coneixements i no estaven ben definits. Durant la participació tant activa com passiva en el debat i l’elaboració de la pac1.3. faig poder incorporar nous coneixements en el meu model mental i realitzar una reestructuració. (model mental 2).
EL fet que el meu canvi conceptual ha estat intencionat és perquè ha hagut un compromís conceptual (Dole I Sinatra). Jo me compromès amb un aprenentatge metacognitiu, ja que he processat informació analitzant-la i reflexionant-hi, i reestructurant allò que ja sabia.
Per exemple: analitzant l’avaluació inicial, he comprovat que la tecnologia educativa no només és per establir unes tècniques els docent i que les apliquin. Sinó que aquest concepte va més enllà que tot això, ja que s’encarrega del disseny, de la metodologia, de l’anàlisi, etc. També he descobert que les TIC ajuden a la construcció dels coneixements, però no els transmeten.
Per aquest motiu, hem impulsar que els estudiants construeixin models físics i computacionals mitjançant tecnologies, ja que els ha ajudarà a operacionalitzar els seus models mentals.
El principi creia que el debat no era productiu ni enriquidor ja que molts cops els companys no segueixin un fil conductor i les idees acaben sent molt disperses i consta seguir un fil. Però en el cas del debat de CTS ha estat diferent, ja que seguia els fils que m’han resultat més interessants i a més a més, les intervencions anaven interrelacionades i m’han ajudat a integrar els nous conceptes.
El debat ha estat molt interessant, ja que cada grup d’estudiants defensava un bàndol. M’ha ajuda’t el fet d’haver d’estructura les idees fent servir el model d'argumentació de Toulmin (premissa, desenvolupament i conclusions). El debat ha provocat en mi una ampliació de coneixements que han estat basats en aquells arguments o contra arguments dels companys. En aquesta fase he experimentat a partir del descobriment un increment de nous conceptes i un canvi d’actitud en vers el coneixement inicial. Gràcies a la motivació i empatia dels companys alhora de participar en el debat ha generat en mi un canvi conceptual.
Puc dir que el meu aprenentatge està sent significatiu, ja que estat basat en els següents principis: (a dalt explicats)
- Actiu: M’he compromès en el procés d’aprenentatge.
- Constructiu: he anat incorporant aquells conceptes nous i reestructurant els meus esquemes.
- Col•laboratiu: s’ha realitzat una feina conjunta, que hem participat tots (companys i consultor). S’ha format una comunitat d’aprenentatge, i les aportacions i participacions de tots han aportat la construcció del meu coneixement, gràcies el ambient de treball cooperatiu.
- Intencionat: ha estat un aprenentatge conscient per aconseguir els objectius de l’assignatura.
- Conversacional: aprendre forma part de la comunitat on pertanyem, com ara la UOC.
- Contextualitzat: Les activitat són tasques significatives mitjançant un entorn d’aprenentatge basat en la societat on vivim actualment (món real).
- Reflexiu: Després de l’aprenentatge ve l’autoavaluació, on reflexiono d’allò que he aprés.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
